Participem del projecte ‘Rutes de la Llibertat’

El projecte ha comptat amb historiadors i familiars de passeurs, representant del nostre govern, Ajuntaments, Memorial Democràtic, Càrrecs del Govern i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat

Participem del projecte ‘Rutes de la Llibertat’
Participem del projecte ‘Rutes de la Llibertat’

La caiguda de Catalunya el 1939 sota les tropes feixistes fou l’avançada de l’ensulsiada de les forces de l’eix l’any en que començava la Segona Guerra Mundial. La derrota provocà l’exili de mig milió de catalans, molts d’ells a França, abans de ser ocupada pel nazisme i controlada pel col·laboracionisme francès.

Un any després, naixia a París el Front Nacional de Catalunya, fent de la necessitat virtut la vella aspiració de la “Unió Sagrada” de tots els catalans contra l’invasor, a la manera dels diferents “fronts nacionals” que sorgiren a Europa contra l’ocupació nazi-feixista”

Els militants del FNC provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants, entre d’altres, van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès.

Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es bolcaren en la lluita a la rereguarda del conflicte, donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França i recolzant els resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista.

En aquest context, el Pirineu, revifà i  tornà a ser aquell territori de pas (mai de barrera) i generador de vida que tingué abans del gran despoblament de finals de segle XIX i començaments del XX del que, per desgràcia, ja no se’n recuperà mai del tot.

En un període molt curt de temps (1936-1945) el trànsit humà de sud a nord i de nord a sud fou d’unes xifres impressionants de centenars de milers d’exiliats (uns cinc-cents mil) i refugiats de sud a nord (1939) i de desenes de milers d’evadits i refugiats (uns vuitanta mil) de nord a sud (1939-1945) juntament amb el trànsit doble de militants clandestins, guies “passeurs” de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies de diverses nacionalitats.

De tot plegat n’ha quedat una traça humana per camins de muntanya, petits poblets, bordes i masies que en la darrera dècada, i des de la creació del Memorial Democràtic, s’han començat a catalogar i divulgar. El projecte més reeixit d’aquests és l’anomenat “Camins de llibertat” en el que s’ha traçat la ruta dels jueus que fugien de la persecució i l’extermini.

El projecte

La proposta ‘Rutes de la Llibertat’ consisteix en complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya.