Situació general del català

-Des de mitjans dels anys noranta que hi ha desaparició de parlants del català.

-El català ha de ser útil i necessari i segurament està deixant, ja fa temps, de ser útil i necessari.

-El que s’ha invertit en immersió lingüística també s’hagués hagut d’invertir en altres camps: esport, lleure, oci... Hi ha molts camps on no hi era i no hi és el català. Hem perdut espais.

-El català hauria de ser un requisit laboral.

-Calen models d’èxit del català en tots els camps perquè els èxits sí que fan estiu.

-Les llengües a Europa moren de bilingüisme.

-Si el català se’n surt serà pels nous parlants: ser la llengua de tots. Només pels catalanoparlants no se’n sortirà.

El futur, ja present, digital

-La intel·ligència artificial, els robots, poden facilitar incorporar llengua, per exemple, a l’hora de fer traduccions instantànies de coses de la nostra vida: converses, manuals d’instruccions, continguts escrits, audiovisuals...

-Avançar-se al futur digital immeditat: codis oberts, les noves internets... Que el català hi sigui des del primer moment.

-A nivell digital la comunitat catalana està molt motivada, amb moltes ganes de fer coses, però no arriba a totes les empreses.

-Fer necessari el català als productes tecnològics de les grans corporacions tecnològiques. Exigència de comunitat i consumidor.

-Cada cop hi haurà més estris, objectes de la nostra vida diària digital on el català hi podria desembarcar: per exemple les pantalles de dins dels cotxes.

Immersió lingüística

-Hi ha una pregunta: Com s’ha deixat que passi tot el que passa amb la immersió? Què ha passat aquests anys?

-L’escola des de un punt de vista lingüístic s’ha convertit en un reducte.

-La immersió no s’ha complert.

-S’ha de decidir a nivell d’ensenyament quin ha de ser el futur model lingüístic. Tres opcions: 1) Continuar amb el sistema d’immersió «total» veient o acceptant que no es compleix o no funciona com hauria de funcionar. 2) Plurilingüisme: marcar quotes de llengua, assegurar aquests tants per cent 3) La doble xarxa com a Euskadi. El que s’evidencia és que s’ha de triar model.

Mitjans de comunicació

-El català als mitjans és marginal. Només cal pensar en la totalitat de mitjans (premsa, ràdio, televisió...) que es poden llegir, veure i sentir a Catalunya.

-La globalització ho capgira tot.

-La manera de distribuir, consumir els continguts audiovisuals (per exemple: plataformes de música, audiovisual...) han canviat l’oci, la cultura, tot i que el català no hi ha entrat.

-La pèrdua de pes de l’audiovisual a Catalunya com a sector estratègic de país a diferencia del hub audiovisual de Madrid, per exemple, que és una estratègia nacional.

-Els mitjans i els professionals dels mitjans són models. Per tant, des d’un punt de vista de llengua, actuen com a referents. Calen mitjans i comunicadors que siguin modes de llengua.

Joves, futurs parlants

-Falta crear continguts per a joves. Hi ha espais verges. No hi ha suficients continguts.

-S’ha d’invertir en continguts, especialment audiovisuals, perquè els joves en consumeixin.

-Hi ha d’haver xarxes de consum.

-S’ha de crear un imaginari.

-Hi ha joves... per tant hi ha futur.